Les coses tal com ragen

L’actriu Àngels Bassas es posa a la pell de la Molly Bloom, protagonista de les últimes cinquanta pàgines de l’Ulysses de James Joyce, per dir les coses tal com ragen i explicar en veu alta els pensaments d’una dona que amb 17 anys de matrimoni, ha hagut de fer renúncies, està frustrada però sempre busca una escletxa per sortir-se’n.
Artur Trias ha adaptat, traduït al català i dirigeix un espectacle titulat “La nit de la Molly Bloom” on Bassas (Molly Bloom) repassa records remots i presents durant una nit d’insomni.
Basat en una versió teatral de J. Sanchis Sinisterra, Trias posa per primera vegada en escena a partir de dimecres vinent, en català, la darrera part de la novel·la de James Joyce, novel.la cabdal del segle vint (1922) emmarcada dins una innovadora tècnica del “corrent de consciència”, consistent en verbalitzar els pensaments, amb l’ús experimental dels jocs de paraules, les paròdies, al·lusions, les caracteritzacions matisades i el sentit de l’humor.
El muntatge es podrà veure a la Sala Muntaner entre el 28 de febrer i el 25 de Març, un monòleg d’una hora i set minuts on la protagonista s’està al llit, al costat del seu marit, Leopold, que dorm profundament, a causa de la borratxera que l’ha deixat capgirat al llit.
La Molly és una dona vitalista, de cultura limitada, cantant lírica de segona que s’expressa de manera primària i directa en aquest soliloqui on hi ha molts moments d’humor, ha explicat el director de l’espectacle.
En opinió de Trias, les dones s’hi poden veure reflectides en tot el que es diu i potser també els homes encuriosits per saber què pensen les dones.
Escrit sense puntuació, per seguir l’Ulisses de Joyce, el guió té interrupcions forçades i salts i s’han reduït a 24 les 50 pàgines del darrer capítol del llibre, dedicat a la Molly Bloom.
“La nit de la Molly Bloom” ha tingut unes representacions prèvies a Girona i a Tarragona i Bassas ha admès que no esperava tanta connexió amb la part femenina de l’audiència, que reia molt amb les reflexions de la senyora Bloom.
Fantasia i realisme amb els pensaments d’una Penèlope que no espera, que s’aixeca del llit a fer pipí a un orinal, en un muntatge ambientat als anys cinquanta.
En escena una habitació, una tauleta de nit, una catifa i molts objectes, des del retrat de la filla fins a un rellotge que no funciona, i el marit, el senyor Bloom, al costat de la Molly, recreat per l’actor Jep Barceló que té petites interaccions amb la protagonista, l’ajuda en la seva interpretació, es mou, respira, hi és i no hi és, car dorm profundament.
IMG_151963936853F

Bassas canta 3 cançons, des d’una de llarga irlandesa fins a trossets de Don Giovanni i de temes populars de laIrlanda de Joyce.
Bassas ha remarcat l’actualitat del que pensa la Molly i ha volgut deixar clar que no és una dona amargada, que busca sempre una escletxa malgrat la seva frustració i haver fet una sèrie de renúncies i ho ha equiparat als moments de crisi o a la “popular” crisi dels quaranta on se cerquen noves expectatives per tirar endavant.

Advertisements

About nuriacornet

Journalist (periodista)
This entry was posted in actualitat, dones, feminisme, música, teatre, teatro, Uncategorized. Bookmark the permalink.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

w

Connecting to %s