“La niña del gancho”, un documental feminista

Raquel Barrera ha aconseguit una cosa que fa temps ens mancava: fer un documental feminista sobre l’esport.

I ho fa de la mà juganera de Encarna Hernández, una dona de gairebé cent anys, pionera del bàsquet femení.

“La niña del gancho” ens acosta un personatge oblidat o poc reivindicat, el de la lorquiana Encarna Hernández, la primera dona entrenadora del bàsquet espanyol.

Tot i que l’esport olímpic espanyol en general, i el català en concret, té des de fa pocs anys segell femení, la majoria de noms de jugadores passen sense pena ni glòria. Als jocs olímpics de Rio de Janeiro 2016, Espanya va guanyar 17 medalles, 9 d’elles amb nom femení i 8 masculí. A Londres Espanya en va guanyar el mateix nombre, la mitad d’elles gràcies a les dones esportistes.

De tot això i del recorregut d’una dona capdavantera com ho és Encarna Hernández ens en parla Barrera a la seva pel·lícula que és també un cant d’amor al bàsquet i al bàsquet jugat per dones.

Amb molta habilitat, Barrera col·loca la veterana jugadora al costat de les més joves com la madrilenya Amaya Vademoro, única jugadora que va aconseguir entrar al Top 5 de millor jugadora Europea durant 6 anys consecutius. La Valdemoro en un moment de la pel·lícula diu que se la titllava de ser “la Pau Gasol femenina” quan li hagués agradat molt haver disposat dels mateixos recursos que Gasol per competir amb igualtat de mitjans.

La jugadora internacional catalana Laia Palau també és entrevistada en un moment del film a la seva casa de Praga. Palau és del mateix barri que Hernández i té, segons la directora del documental, el mateix caràcter juganer i reivindicatiu que la protagonista central de “La niña del gancho”.

A “La niña del gancho” que es titula així pel “ganxo” que va fer famosa a Hernández quan jugava i que encara mostra quan se li esmenta, es fa un repàs de l’evolució d’aquest esport des de la primera participació femenina on a les jugadores sovint se les titllava de “marimachos” i eren mal vistes per participar en una activitat impròpia del “sexo bello”.

Ens mostra a Hernández, encara ara als seus gairebé cent anys, pendent dels partits de bàsquets femení que segueix per televisió i com anima les jugadores que surten en pantalla des de la butaca de la casa on viu envoltada de retalls d’història del bàsquet femení passat i actual.

A mi que no sóc precisament de tarannà esportista se m’han passat els minuts de projecció molt ràpid, envoltada de les joves jugadores de bàsquet de la meva ciutat. Força noies que almenys la meitat del món és vostre.

 

Advertisements

About nuriacornet

Journalist (periodista)
This entry was posted in actualitat, comentaris, deportes, diaris, feminisme, premsa, press, Uncategorized. Bookmark the permalink.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s