April, Joan Estrada, Castelldefels, Bob Dylan i Pou

 

El meu any teatral ha estat ple d’alegries, fins i tot de nouvingudes, i la més important, l’arribada de l’April, una nena de dos mesos ara amb ulls enormes que ja ho diuen tot: “Vull saber què passa al món i al meu entorn…”.
Dit això, i sembla que fos una coincidència, he acabat l’any veient El Test a la Muntaner amb una prota a l’escenari, la Dolo Beltrán (no me llames Dolores, llamame Lola…), embarassada i és aquest el fet que em fa començar el que escric ara per l’arribada de noies potents com les que m’ha fet l’honor d’assenyalar el meu amic Joan Estrada, ànima mater de la Sala Muntaner , que m’ha anat convidant als esmorzars de premsa on presenta les diferents obres programades per aquesta sala que ha deixat merescudament el seu escenari a l’autoria femenina, la mateixa que destaca, per acabar l’any,  en Pere Camps, al qui he felicitat, amb una programació brillant del seu Barnasants.


April, quan siguis més gran et duré al teatre, com vaig dur a la teva mare, l’Emma, de petita, que m’acompanyava, sense decidir-ho, quan jo començava a escriure d’arts escèniques. Encara recorda n’Emma el dia en què en en Joan Brossa em va dir, a la sala que porta el seu nom, que no l’havia de dur que era massa petita.

https://nuriacornet.wordpress.com/2014/08/23/efe-cat-brossa-funeral-prevision-el-adios-a-joan-brossa-se-convierte-en-su-ultimo-poema-visual/

El bon teatre i/o el teatre militant ha arribat també a Castelldefels de la mà del regidor de Cultura Jordi Maresma, high time now (ja era hora), qui ens ofereix a domicili perles que mai havíem tingut aprop de casa i la bona nova és que dos tios guapos, en Bob Dylan i en Josep Maria Pou, han estat homenatjats novament, el primer amb un Nobel que no va anar a recollir personalment i el darrer amb un nou guardó, el Gaudí d’Honor. Ben guanyats ambdós, no cal dir-ho, d’en Dylan només tinc discs i missatges gravats a la ment com el de “we shall overcome” (vencerem) i d’en Pou un molt bon record quan des que un dia li vaig demanar el mòbil a un avió i sempre el trucava a l’estiu, pobrissó, per escriure allò que es fa a les redaccions d’estiu amb preguntes fàcils com la de què fas aquest estiu i ell amb una paciència enorme em deia que viatjava a Londres a veure el més nou de la cartellera. Gràcies Josep Maria per la paciència i els “scoops” que tenia amb les teves respostes.

http://www.diariodesevilla.es/ocio/Josep-Maria-Pou-sombras-Kennedy_0_7289

http://www.lainformacion.com/arte-cultura-y-espectaculos/espectaculos-general/pou-revisa-en-el-teatro-los-ideales-perdidos-y-los-referentes-de-los-sesenta_BzscFZPQTGN9piBEr3SX51/

Advertisements

About nuriacornet

Journalist (periodista)
This entry was posted in Uncategorized. Bookmark the permalink.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s