El nòrdic està de moda però ha vingut per quedar-se

El nórdic esta de moda, semblava que només ens visitava però ha vingut per quedar-se.

Des que vàrem descobrir l’edredó nòrdic, ja fa molts anys, una peça de roba que ens embolicava i ens feia sentir bé, han passat una pila d’anys i llevat d’algunes pel.lícules del suec Ingmar Bergman i les seves muses no en sabien gairebé més, almenys a escala de cultura més popular, és a dir de pantalles cinematogràfiques. El nòrdic s’instal.là fins i tot als festivals de teatre de Tàrrega i de Sitges.

http://www.lainformacion.com/arte-cultura-y-espectaculos/artes-general/firatarrega-se-apunta-a-lo-nordico-y-se-enfoca-en-la-creacion-escandinava_dKxkonKm3VywmJ8IAISjt4/

Doncs vet aquí que apareix la sèrie de novel·les de misteri de la saga Millennium amb bombo i plateret i ens hi posem a llegir-la. Vaig arribar a viatjar a Estocolm i visitar en pla turístic els llocs recreats per Stieg Larsson. Els dos personatges principals de la sèrie de llibres: Lisbeth Salander, una hacker jove, antisocial i el periodista d’investigació (que vaig admirar) Mikael Blomkvist, editor d’una revista de nom Millennium els vàrem veure també en una pel.lícula, no gaire bona, per cert.

No m’extendré sobre la recent pel.lícula Kollektivet (Comunitat), un film del danès Thomas Vinterverg que com em va dir un dels propietaris del nostre estimat cine Metropol (Castelldefels) “passa bé”, tot i que a mi em va sonar a déjà vu.

El nórdic ha arribat també recentment als documentals que afortunadament “Docs Barcelona” està passejant pel país amb “La Teoria sueca de l’Amor. El secret de la felicitat” d’Erik Gandini i “Una llar al món. Sentir-se com a casa en un altre país” d’Andreas Koefoed, ambdós de creació danesa.

No sé si pel títol la primera, i per la pluja la segona, la “Teoria sueca” va tenir molta audiència, de dones com sempre, i jo que vaig arribar tard em vaig perdre els diàlegs en danès car vaig haver de seure al darrere de la sala de projeccions de la Biblioteca de Castelldefels i no veia els subtítols, diàlegs que crec eren els més interessants car la resta, amb anglès, es recreava en la soledat de la gent que mor sola sense que ni tan sols els fills la visitin amb una càmera passejant per un apartament desolat on s’aixeca el cadàver d’una persona morta i parant-se als detalls com una planta morta a un test a la finestra. Crec que l’haig de tornar a veure car el tema s’ho val.

Una altra cosa ha estat el documental de Koefoed sobre l’acolliment de nens i nenes refugiades per part de la Creu Roja danesa a una escola de Lynge i la història d’aquests nens txetxens, albanesos, afgans, sirians, adaptant-se a la seva nova realitat fins a poder passar a l’escola general danesa en arribar a tenir la residència en aquell país. Desoladora la història del pare de Magomeh, un home txetxè que explica a càmera com el van torturar els russos i les pors a ser deportat car veu que els danesos no es creuen del tot la seva història.

Quan podrem veure fets com aquests al nostre país, em refereixo, està clar, a l’acolliment de persones refugiades que escapen com poden de la guerra als seus països d’origen.

La comunidad, Thomas Vinterverg

 

Advertisements

About nuriacornet

Journalist (periodista)
This entry was posted in Uncategorized, diaris, premsa, teatro, cine, emigració, comentaris, actualitat, Siria, exili. Bookmark the permalink.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s