EL REY

Un home gran amb ulls grossos com de despistat o de perdut enmig d’un escenari gairebé buit i segut en una butaca de pell vella amb dues potes trencades, aguantades per llibres, és el protagonista de “El Rey”, la cinquena obra del Teatro del Barrio en un espectacle que repassa moments emblemàtics de la història espanyola del segle XX i que està passejant pels escenaris la companyia liderada per Alberto San Juan.

Luís Bermejo és el monarca espanyol anterior i també d’atres personatges en un muntatge del mateix San Juan que comença hilariant però es va posant dramàtic cap a la meitat.

Aberto San Juan, Luís Bermejo i Javier Gutiérrez són els tres actors protagonistes d’una peça teatral que recupera memòria històrica amb un relat lliure sense escatimar episodis cruents com l’assassinat de Puig Antic o la mort del germà de Juan Carlos I, que de fet era el candidat borbó al tron d’una monarquia que va reinstaurar el mateix dictador.

Actuació excel·lent de l’actor que fa de Francisco Franco, omnipresent durant tot el relat de ritme trepidant, gairebé de notícies televisives nonstop amb una entrevista mai feta per un suposat Jesús Hermida recreat per Alberto San Juan. L’actor, autor del text i director de l’espectacle, surt de l’escenari i es situa a un costat de la platea amb preguntes dignes de Jordi Évole com: ¿Es cierto que usted cobró una comisión millonaria de un fondo de inversiones kuwaití llamado KIO por promover la participación española en la primera guerra del Golfo?”.”¿Es cierto que usted ha estado cobrando una comisión por cada barril de petróleo saudí que compra el Estado Español, incluso desde antes de ser coronado?” o ¿Tiene usted alguna responsabilidad en el deterioro de la vida de centenares de miles de personas en beneficio de Iberdrola, Telefónica, ACS, Ferrovial, La Caixa o el Banco de Santander?”.

Personatges com Don Juan de Borbón, Chicho Sánchez Ferlosio, Henry Kissinger, Alfonso Armada, Adolfo Suárez o Felipe González van apareixent a mesura que van passant els minuts de l’obra.

Aclaridora pels que no ho saben o no ho recorden la pugna de Don Juan amb el seu fill (Juan Carlos) per la corona amb Franco entremig i una petita corona, objecte de desig. O les paraules del dictador al monarca demanant-li que preservés la unitat d’Espanya.

Paraules com “¿Dónde está mi fajín?” o “la corona (molt petita) es mía” fan riure els espectadors en somriures que es gelen, almenys el meu, quan San Juan escenifica l’assassinat per garrote vil de Puig Antic amb la ombra allargada del dictador en la recta final de la seva vida.

En aquest món d’homes que ens ofereix el Teatro del Barrio no falten tornades com la de “Soy el novio de la muerte”, himne de la Legión; “cuando canta el gallo negro” de Sánchez Ferlosio o la música final de “Campanades a mort”, del nostre Lluís Llach.

La història de l’anterior borbó està servida en una peça de teatre polític que no té l’humor que exhibia l’antic “Animalario” però que obliga a recordar o, si més no, a preguntar.

el-rey-teatro-del-barrio__330x275

Tetre Plaza Castelldefels. 29/10/2016.

Advertisements

About nuriacornet

Journalist (periodista)
This entry was posted in actualitat, diaris, política, premsa, press, teatre, Uncategorized. Bookmark the permalink.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s