La Bovary et mira als ulls i te la creus

 

Quan la Belen Fabra convertida en Emma, Emma Bovary, et mira als ulls, directament, te la creus i això és el que em va passar l’altra dia a la Muntaner, un dia molt plujós i seguda a la segona fila de la platea.
L’Emma, heroïna universal de lectura obligada a França, és un personatge cabdal de Flaubert i de moltes dones com jo mateixa, fins al punt d’haver-li posat Emma a ma filla.
Encara teniu una setmana més  per veure-la a la Muntaner en versió teatral d’Àngel Alonso titulada “Madame Bovary. Una cuestión de género.
L’Alonso ha fet un treball minuciós en estil lliure indirecte d’un text de Gustave Flaubert del que s’han fet 16 adaptacions per al cinema a més de versions especials per a televisió i teatre.
Quan l’actriu imponent en la seva alçada et mira als ulls i repassa la vida de fet infeliç de l’Emma Bovary et fa pensar en la vida pròpia d’una dona, com moltes, que volen ser felices peti qui peti. Al seu temps no estava ben vist però ara tampoc, creieu-me.
Ai las quan sona una vegada i una altra la Lucia di Lammermoor, òpera dramàtica i tràgica de Gaetano Donizetti amb la Bovary vestida amb un cosset i a punt de beure el verí i la Fabra en escena va tocant les botes del seu marit i recordant de la mateixa manera que recordaré jo també car la Bovary som moltes…