Madame Bovary

dav

L’Àngel Alonso no trobava la seva Bovary, la Madame Bovary del llibre de Flaubert, a les 16 pel·lícules que s’han fet sobre el personatge i es va decidir a fer-ne la seva pròpia dramatúrgia. La versió teatral de la novel·la de l’escriptor francès es veurà en un muntatge teatral a la Sala Muntaner del 21 de setembre al 16 d’octubre, tot respectant l’estil lliure indirecte de l’autor, en un procés llarg on Alonso ha trobat la seva Bovary que “havia de ser mot guapa, fràgil i potent”. I l’ha trobada en l’actriu Belén Fabra.
L’actriu tortosina es posa a la pell del personatge femení més complexe de la història, diu el director teatral, i es vesteix o desvesteix a l’escenari tot recreant la darrera hora de la protagonista, amb roba íntima del color de la pell, en un símil de “despullar-se per dintre car demà ja seré morta”, explica.
Madame Bovary (Belén Fabra) és a les golfes de casa seva i va trobant trossos de la seva vida en forma de postal, invitació, coses que li recorden algun fet o persona masculina.
Emma Bovary és “una flor nacida en el estiércol que se atreve a soñar con el amor, la felicidad y la belleza”, diu Alonso, per qui totes les obres amb personatge femení, des de Penèlope fins a Lisístrata i està clar Emma Bovary”són una qüestió de gènere” tot ressaltant el mèrit que té que un home com l’escriptor francès, fa 150 anys, fos capaç de retratar l’ànima femenina lliure de l’Emma Bovary.
Per a Belén Fabra el missatge que dóna el seu personatge és “intentar ser lliure malgrat tot i inconscientment. Podria ser de les primeres feministes sense saber-ho” i mostra “un aspecte de rebel·lió lúcida que Flaubert tenia molt clar”, afegeix Alonso.
El dramaturg duu a l’escenari els colors, olors i espais, el gènere i el concepte de classe social” de la novel·la de Flaubert de la mà d’un personatge de 35 anys, a la darrera hora de la seva vida, que parla sense micròfon, amb alexandrins i amb la música que sona dins el cap.
La dramatúrgia està escrita en castellà, s’està traduint al català en “estil indirecte, que és la gran aportació de Flaubert a la novel·la moderna”, i comença amb un futurible on es diu “demà estaré morta”.
Alonso i Fabra ens conviden a acompanyar Emma Bovary en la seva reivindicació del dret a ser feliç entomant i defensant amb valentia la subtil teranyina que encara ens envolta a les dones.

Advertisements

About nuriacornet

Journalist (periodista)
This entry was posted in actualitat, cine, feminisme, teatre, teatro. Bookmark the permalink.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s