SUFFRAGETTE

SUFFRAGETTE

Cartell de “Sufragistes” amb Carey Mulligan en primer pla, Helena Borham Carter i Meryl Streep en segon

Sufragistes de Sarah Gavron amb guió de Abi Morgan i Carey Mulligan com a protagonista és una pel·lícula necessària car crec que el moviment feminista internacional actual ha oblidat martiris i lluites pels drets de les dones, de les dones en general i de les dones treballadores.

Les lluites més aferrissades que veiem ara en general, no les que surten amb motiu del 8 de març, tenen com a protagonistes més aviat dones immigrants, refugiades, milicianes kurdes, dones lluitant pel dret a una habitatge digne en un món on hi ha una clara feminització de la pobresa.

La lluita i martiri que presenta Sufragistes (Suffragette) ens situa al segle XIX als països anglosaxons.

La lluita espanyola en aquells temps potser era més oficialista, parlamentària, i la posterior al carrer ens remet al franquisme i a lluites més recents.

Quan les feministes vàrem passar de llegir “Le deuxième Sexe” de Simone de Beauvoir de 1949 a Mary Wollstonecraft i al seu molt anterior “Vindication of the Rights of Women” de 1792 potser ja vàrem veure cap on havíem de tirar.

Suffragette és una pel-lícula de 2015 protagonitzada per Carey Mulligan que compta també amb Helena Bonham Carter, Brendan Gleeson, AnneMarie Duff, Ben Whishaw i cinc minutets entusiastes de Meryl Streep que ha acceptat aparèixer-hi tot recreant l’emblemàtica figura de la lideresa del moviment, Emmeline Pankhurst, empresonada diverses vegades i fundadora el 1903, amb la seva filla Christabel, de la WSPU (Women Social and Political Union). Unió Política i Social de la Dona.

Històrica i ficcionada, la pel-lícula té d’altres personatges reals com el de Emily Davison (interpretada per Natalie Press), una mestra d’escola sufragista convençuda que el juny de 1913, durant el Derby de Epson, s’immola tirant-se als peus del cavall propietat del rei George V.

Emotiu el personatge de ficció de la Mulligan, una jove obrera de 24 anys que quan apareix sobtadament davant el Primer Ministre Lloyd George i se li pregunta si treballa a una bugaderia contesta: sí,  “he nascut a una bugaderia”.

Molt interessant veure recreada la precarietat del treball de les dones obreres i el seu despertar a la lluita pels seus drets com a treballadores en general i com a dones.

S’explica també a Sufragistes com dins del moviment anglosaxó es van formar dos corrents: el moderat, que pensava que amb el vot s’acabarien les desigualtats entre els sexes, i un de més radical que a més del vot, demanava canvis a la família, el treball, la sexualitat i per tant es veu el vot com a condició necessària però no suficient.

Molts anys de lluita, empresonament i mort de dones van ser necessaris per aconseguir aquest vot que només arribaria el 1918 per a dones majors de 30 anys i el 1928 per a totes. Molt després del 1906 de Finlàndia el primer país europeu on van poder votar les dones. A Espanya el vot general de les dones arribaria el 1931.

No puc deixar de parlar de l’oportunitat de la pel·lícula que ens ha ofert gratuïtament el govern progressista de Castelldefels amb motiu del 8 de Març de 2016, quan any rere any veiem que el feminisme recula i els drets de les dones es veuen perillar car quan hi ha atur i crisi som les dones les més afectades amb això que ja he dit abans i repeteixo: FEMINITZACIO DE LA POBRESA.

 

 

 

Advertisements

About nuriacornet

Journalist (periodista)
This entry was posted in actualitat, cine, feminisme. Bookmark the permalink.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s