Jo també soliloquejo

Ho tenia pendent d’escriure i avui m’hi poso en aquesta secció de “Fairy i Lluentons” que faig perquè em dóna la gana i no perquè ho haig de fer professionalment.

 

Jo també soliloquejo i a vegades amb violència continguda com passa al “Soliloquejar amb algú”, un espectacle amb dramatúrgia i direcció de Roger Torns estrenat el 25 de novembre passat a La Seca Espai Brossa.
Es tracta d’un conte urbà, ple de violència, diu la presentació, que em va tocar la fibra més sensible, la de la solitud d’aquest món capitalista que ens cau a sobre, a vegades com una llosa.
A l’escenari un banc, una paperera i 6 personatges que perden el seu temps parlant, soliloquejant, sense mirar més enllà fins que passa alguna cosa que fa que s’aturin i s’observin.
Dóna veu als que no la tenen i parla del que deia: de la solitud del col.lectiu. Ho fa amb música en directe i micròfons. Hi ha algú que no soliloqueja: amb el mirall, amb la parella, amb la família, amb la gent de la feina…

És un concert de personatges, un espectacle on l’autor utilitza el soliloqui per donar veu a una sèrie de gent que d’alguna manera no en té i diu ” perquè callen. Llavors sentim tot aquest doll o huracà de pensaments i d’accions que no fan, però que voldrien fer. Sentim els desitjos d’aquests personatges a qui els hi costa comunicar-se amb sinceritat”.

 

Advertisements

About nuriacornet

Journalist (periodista)
This entry was posted in teatre, teatro, Uncategorized. Bookmark the permalink.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s