Una afganesa crea un muntatge sobre l´exili de Walter Benjamin

Kubra Khademi, que resideix des del febrer a París, presentarà la ‘performance’ a les Escaules

24.08.2015 | 07:16

Kubra Khademi durant la celebració de la performance «Road».

Kubra Khademi durant la celebració de la performance «Road».efe

BARCELONA | NÚRIA CORNET / EFE L’artista afganesa Kubra Khademi, exiliada des del mes de febrer a Europa, vol connectar amb l’experiència d’exili que va patir el filòsof alemany Walter Benjamin, mort en un hotel de Portbou el 1940, en una performance que està començant a preparar a Barcelona. Khademi es troba acollida a Jiwar Creació i Societat, residència d’artistes i investigadors barcelonina, preparant aquest treball, que presentarà en la trobada de poesia d’acció i performance La Muga Caula, que se celebrarà entre el 18 i el 20 de setembre a la localitat empordanesa de les Escaules.

Exiliada a París en haver hagut de fugir de l’Afganistan a causa d’un anterior treball titulat «Armour» (armadura), Khademi desitja seguir la ruta de Benjamin a la ciutat fronterera pirinenca en la seva fugida cap a l’exili en una performance que encara no té títol, però que «vol connectar amb el final de la vida» de l’estret col·laborador de l’Escola de Frankfurt, segons va explicar ahir.

«La meva vida i la de Benjamin són molt diferents. Jo he sortit viva del meu exili i ell no. No obstant, mostraré el que tenim en comú caminant a la muntanya d’esquena. Es tracta de la vida i la mort», va avançar l’artista sobre un treball al qual té previst posar un «un títol metafòric».

De 27 anys d’edat, Khademi fa només dos mesos que és a Catalunya després de la seva fugida de l’Afganistan i posterior assentament a la capital francesa i no ha cessat de treballar en les creacions que presentarà a les Escaules i Portbou (Alt Empordà), al setembre i octubre, i més tard a Londres, Alemanya i Irlanda.

Insisteix a aclarir que el seu art són les seves performances i diu creure que aquest art «representa la meva experiència en la vida, experiència de viure indirectament en circumstàncies de guerra. Jo no tinc definició de què és ser lliure individualment, necessito sentir que sóc d’algun lloc on tinc els meus drets fonamentals. I en el meu art explico aquesta lluita».

Amenaçada al seu país

Va fugir a París després d’haver protagonitzat Armour (armadura), una performance de 8 minuts que va representar enmig del carrer, en un punt neuràlgic destacat de mercat i transports de Kabul, la capital de l’Afganistan, coberta amb una armadura de grans pits i cul amb la qual va voler cridar l’atenció sobre l’assetjament sexual que pateixen les dones del seu país en qualsevol carrer i plaça, i que ella mateixa havia experimentat anys enrere.

La representació, que va portar a terme el passat mes de febrer, va causar impacte entre el centenar d’homes i dones que la van veure en directe. Així mateix, també va aconseguir convertir-se en viral a la xarxa, des d’on va rebre nombrosos suports. No obstant això, la seva acció de denúncia també va obligar-la a buscar un lloc on exiliar-se, després de rebre amenaces de mort per part de diversos grups extremistes.

«Almenys els vaig produir un xoc sobre alguna cosa que és comunament acceptada (assetjament sexual al carrer), que està arrelada a la meva societat, però que és del tot inacceptable», va explicar. «Després de les meves performances -va continuar l’artista- em sento totalment lliure, és com un tro després del qual ve la calma. Ara sento la llibertat en la meva ànima. Tinc una connexió metafísica amb la meva feina».

Dos anys abans va mostrar a la Kapila Art Gallery de Kabul, davant mig centenar de persones, Slapping (bufetades), un treball sobre la violència contra les dones, que qualifica d’«humiliant per a tota la humanitat», en què va estar durant un 40 minuts donant-se bufetades.

«La gent va començar a plorar i moltes persones, emocionades, em van esperar fora de la galeria per parlar sobre aquesta violència», va relatar. Insisteix que el seu art «es troba en totes les accions performàtiques» i recorda que amb Slapping li va caure la pell dels dos costats de la cara, «però no em va doldre, el meu cos es va tornar més fort».

En una altra performance titulada Road va caminar per una carretera plena de cotxes amb totes les pertinences que guarda en una maleta escampades per l’asfalt; en una altra es va ficar dins d’aquella maleta col·locada al centre d’una galeria i en una de més recent, From sunrise to sunset in Paris, va caminar durant 15 hores el mes de maig passat pel centre de la capital francesa amb la roba que guardava en aquella maleta al cap.

I és que Khademi, com diu la dita persa «Khana ba dosh», porta casa seva «a sobre d’ella mateixa» i amb ella, l’exili del seu país.

Advertisements

About nuriacornet

Journalist (periodista)
This entry was posted in Uncategorized. Bookmark the permalink.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s