Dignitat o corrupció, n’hi ha per tothom

img_20181016_111245-e1539712609551.jpg

Octavi Pujades                                Ignasi Vidal                      Roger Pera

 

Tenen dignitat els polítics, o tot és corrupció, és la dignitat important a qualsevol organització o moment de la vida o no ho és. Aquestes preguntes universals i atemporals i de com el poder modela les persones es platejaran a l’escenari del Teatre Apolo a partir del 22 d’octubre en un text escrit i dirigit per Ignasi Vidal, autor català que estrena per primera vegada a casa nostra tot i haver presentat la seva obra arreu.

Dignitat és el nom d’un espectacle que s’estarà a la cartellera del teatre del Paral·lel els dilluns i els dimarts en un desafiament també per dignitat i per demostrar als polítics que els teatres serveixen per a alguna cosa més que per fer mítings. Per pensar, ha dit el director artístic de l’Apolo, Ricard Reguant.

En un despatx a la seu d’un partit polític no identificat dos homes, en Cesc (Octavi Pujades) i l’Àlex (Roger Pera), amb got de whisky a la mà, fan un viatge a les entranyes de la política amb frases tan contundents com: “és impossible que no t’hagi passat mai pel cap que allò que fem no està bé…” o “vàrem arribar junts al Parlament i ara estem a un pas de guanyar. Ets l’esperança d’aquest país, has fet una feina excel·lent a l’oposició, de què tens por, de l’opinió pública… Tens un atac de vertigen”.

El text parla de política universal, atemporal. De com el poder modela les persones. De traïció i de l’amistat, temes rellevants en política. Parla de molts estats emocionals, de la vida en forma de política, amb tocs d’humor, diu Octavi Pujades.

Sembla que connecta arreu car quan es va representar a Argentina, Panamà i Equador els espectadors preguntaven si l’autor i els artistes coneixien la política local.

Parla de l’amistat de dos personatges al llarg de vint anys treballant a la base d’un partit que segons les enquestes podrà accedir a la Presidència del Govern. I parla també del poder de la premsa amb la veu en off d’una periodista. “N’hi ha per tothom” ha afegit l’autor.

Intens com les obres de Shakespeare surt de la ploma d’un autor que viu a Madrid ha estrenat als Teatros del Canal, on l’han vista polítics de renom i torna a una sala que coneix bé per família car és fill del gerent del teatre en època de Colsada.

“El poder no corromp, desemmascara” ha reblat Reguant tot fent una cita de George Bernard Shaw adient al que es veurà a l’escenari del teatre de 900 localitats que dirigeix artísticament.

dav

 

Advertisements
Posted in actualitat, corrupció, diaris, política, premsa, teatre, teatro, Uncategorized | Leave a comment

Violentar i assetjar surt gratis o molt barat

Fa molts anys que hi som amb les ulleres liles posades però encara no hem pogut solucionar les nombroses situacions de micromasclismes o macromasclismes que hi ha a la societat actual tot i comptar ja amb un munt de lleis que castiguen amb molt o poca sort la publicitat sexista i aquí encara rau un dels problemes primigenis car tot i que l’educació a les escoles ja intenta prevenir-ho o almenys advertir sobre la cosificació del cos de les dones els que es veu sovint als anuncis o a la televisió encara no diu el mateix.
Una de les darreres agressions de publicitat sexista explícita ha estat intentar establir prop de Barcelona un restaurant de menjar ràpid amb cambreres lleugeres de roba i escots molt pronunciats com a reclam per servir els plats, una espècie de “testosterona al plat” (http://www.laindependent.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=7305%3Atestosterona-al-plat&catid=196%3Aopinio-economia-i-treball&Itemid=239&lang=esn). La iniciativa comercial desafortunada es va obrir però no ha prosperat en el sentit que es volia al principi, nova victòria de la resistència feminista.
On som i cap on anem, bona pregunta car sovint no ho sé car moltes fites continuen pendents i darrerament potser arran de la sentència de La Manada hem pogut comprovar que violentar les dones encara surt gratis o barat. Hem assistit a un tira i afluixa de si violar a una noia en grup era agressió o violació. Ens ha quedat clar que s’han de canviar les lleis antigues sobre el concepte basat en la pertinència del cos de la dona, un munt de juristes ja ho han reclamat.
Arran d’aquesta sentència s’han reactivat reclamacions i protestes al càrrec que potser eren un xic adormides, cal seguir en aquesta direcció per aconseguir que el codi penal i l’actitud dels i de les nostres joves no segueixi el mateix model que la que teníem durant i després de la dictadura espanyola.
I com fer-ho. D’entrada us esmento un munt de lleis que recordava una jurista exregidora de la dona arran de l’amenaça del restaurant Hooters sobre publicitat vexatòria i cosificació del cos de les dones sobre una iniciativa que no era només de publicitat sexista sinó també de la utilització intencionada d’una part del cos de les dones, com a reclam per la captació de clientela, sobretot masculina com l’article 14 de la Constitució espanyola; els articles 15, 19 i 41 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, fent referència al dret de les persones, al dret de les dones i a la perspectiva de gènere; la Llei Orgànica 3/2007 de 22 març, per a la igualtat efectiva de dones i homes; i concretament el seu preàmbul, en els articles 1 i 2 i també el seu article 41è que considera “il·lícita la publicitat que comporti conducta discriminatòria d’acord amb aquesta Llei”.
També la Llei 17/2015, del 21 de juliol, d’igualtat efectiva de dones i homes, tant en el preàmbul com en els articles 1 i 2, així com en relació als mitjans de comunicació en l’article 25;la Llei General de Publicitat (34/88,11de novembre), que declara en el seu article 3r, “il·lícita la publicitat que presenti les dones de forma vexatòria, bé sigui utilitzant particularment i directament el seu cos o parts del mateix com a simple objecte desvinculat del producte que es pretén promoure, bé sigui la seva imatge associada a comportaments estereotipats que vulnerin els fonaments del nostre ordenament contribuint a generar violència”. Violència a la qual es refereix la Llei Orgànica1/2004, de 28 de desembre, de “Medidas de protección integral contra la violència de género” i la Llei General de la comunicació audiovisual (7/2010, 31 de març), que estableix a l’article 4.2. “la comunicació audiovisual mai podrà incitar a l’odi o a la discriminació per raó de gènere (…) i ha de ser respectuosa amb la dignitat humana i els valors constitucionals, amb especial atenció a l’erradicació de conductes afavoridores de situacions de desigualtat de les dones”. I a l’article 18.1. de la mateixa Llei, també es fa que “està prohibida tota comunicació comercial que vulneri la dignitat humana o fomenti la discriminació per raó de sexe.(…) Igualment, està prohibida tota publicitat que utilitzi la imatge de la dona amb caràcter vexatori o discriminatori”.
Per rematar la situació actual s’ha de fer esment de la gravetat de la sentència dels delinqüents anomenats “La Manada” com ha escrit Altamira Gonzalo, expresidenta de la Asociación de Mujeres Juristas Themis on es diu que “compte tenint els fets que vàrem conèixer i l’acusació de la fiscal tot qualificant d’agressió sexual els que va succeir, ens ha decepcionat molt la sentència dictada per l’Audiencia de Navarra car entenem que els fets van ser molt greus. Que la noia no va ser lliure, que va ser violentada. Els fets provats són de violació, el que es denomina ara agressió sexual”.
Amb Gozalo i amb altres dones juristes i amb el moviment feminista i una gran part de la societat que ha sortit al carrer per a deixar clara la seva protesta, el missatge enviat per la sentència “és de desesperànça per a les dones car havent pogut generar una sensació que no han de tenir por,  que han de sentir-se lliures per sortir al carrer, han aconseguit just el contrari”.https://www.20minutos.es/noticia/3325273/0/reacciones-sentencia-lamanada-mensaje-desesperanza-mujeres/#xtor=AD-15&xts=467263
Doncs està clar que cal canviar aquesta espècie de Codi Napoleònic per tal que violar i/o agredir no surti gratis i que els fets protagonitzats per aquests bèsties no es consideren agressió sexual sinó violació amb cara i ulls i que no serveixin per a que d’altres joves intentin copiar-ho i a sobre pujar-ho a Internet com ja ha passat.
Som al segle XXI i sovint el mirall que tenim per veure què passa al món on les dones encara són botí de guerra o tenen poca participació als llocs de poder és la televisió amb imatges i notícies que veiem sovint tranquil.lament segudes al sofà. Voldria esmentar que la minsa participació femenina com a generadora d’opinió és motiu de constant alerta al lloc d’Internet “OnSónlesDones” amb denúncia sistemàtica de la discriminació de les opinadores als mitjans de comunicació de casa nostra. També i ja de fa molt més temps el diari digital La Independent ho adverteix. Hem de continuar treballant plegades, des dels mitjans de comunicació per identificar sense problemes els valors d’una societat igualitària amb dones i homes amb els mateixos drets. I ni un pas enrere amb tot el que s’ha aconseguit en aquest sentit, ans al contrari. Continuem amb uns anyets més però amb les ulleres liles ben posades.

 

 

Posted in actualitat, comentaris, feminisme, política, premsa, press, Uncategorized | Leave a comment

La Muntaner plega

Jo també amb molta tristor us passo el comunicat que m’ha fet arribar la Sala Muntaner

“Amb molta tristor us hem d’anunciar que abaixem el teló per no tornar-lo a aixecar, ja que la Sala Muntaner posa fi a la seva llarga trajectòria de 24 anys com un dels teatres referents de la ciutat. Un camí molt llarg que vam començar la tardor de 1994 apostant per espectacles que en aquell moment no tenien un espai en el panorama teatral de Barcelona. Ens sentíem hereus de grans sales mítiques del segle XX a la ciutat, començant per l’Emporium Cabaret, l’escenari on per primer cop els barcelonins vam descobrir Charles Aznavour: sobre els seus fonaments vam aixecar el nostre projecte. Vam agafar el testimoni d’aquella sala, i ens van inspirar els grans noms del teatre d’aquesta ciutat. Durant dues dècades hem creat riquesa cultural i llocs de treball, hem ajudat a desenvolupar les arts escèniques mentre descobríem talents emergents i donàvem espai a noves lectures dels clàssics de tots els temps.

La Sala Muntaner ha fet ciutat i ha treballat per a la cultura i la creativitat tots aquests anys. Ara aturem per sempre el nostre pas i deixem que altres en siguin els  protagonistes. El guió de la nostra darrera funció ja està escrit. És un text on l’agraïment i l’orgull de la feina feta es barregen per igual, sobretot per persones que amb eficàcia i discreció han donat vida al Teatre del carrer Muntaner: auxiliars, taquilla, logística, promoció, tècnics… molts. Ara, aquest setembre de 2018, quan els actors i les actrius passen full i arriben a la darrera pàgina, hi troben en lletra ben gran una sola paraula, la que diu “final”. I així és com arriba l’hora del comiat d’una casa de la cultura i de

dav

Els artistes d’un des darrers espectacles a la porta del teatre

l’espectacle, que no hauria estat tal sense un públic que ens ha fet grans i ens ha donat lavida. Adéu i gràcies”.

Moltes gràcies Muntaner i Joan Estrada, us trobarem a faltar, només tinc paraules d’agraïment per la vostra feina i d’ennuig per les circomstàncies que us han fet plegar

Posted in Uncategorized | Leave a comment

El cabaret cubà revifarà aquest estiu el glamur de la revista al Paral·lel

TROPICANA banner

Amb una conga com a tastet, els artistes de l’emblemàtic cabaret cubà Tropicana han obert avui el que vol ser una revifalla de la revista de qualitat al Paral.lel. En plena canícula de juliol anuncien un mes i mig de espectacle entre el 2 o 3 d’Agost i el 15 de Setembre al Teatre Apolo.
Si mai heu anat a La Habana a veure el Tropicana ara teniu l’oportunitat de reveure’l amb versió teatre o descobrir la vitalitat i glamur dels artistes cubans.
El Paral·lel recordat fa una pila d’anys com el Broadway català s’omplirà de color i alegria amb les nits del Teatre Apolo i una espectacular posada en escena amb mig centenar d’artistes vinguts expressament per a interpretar l’essència de Cuba a través de la història de la seva música.
Proper a fer els vuitanta anys d’història, un dels cabarets més famosos del món ens promet presentar una barreja d’elegància, glamur i criollisme, que són els que defineixen el seu estil.
Un popurri de sons tradicionals a la gran apertura, la Mulata del Cha Cha Cha,  La Múcura i Batanga tancant el primer quadre, seguit de La Chancletera i també matisant l’espanyola Andalusia amb un arranjament musical i els primers acords del Negro Esclavo, nostàlgic amb la pàtria espanyola perduda.
El Cuadro de los Boleros on les Lámparas Mujeres il·luminen la intimitat o el conegut Guantanamera cantat per solistes vocalistes i cor convidant a la participació del públic que es veurà sens dubte impulsat a interactuar amb el Carnaval.
La gira del Tropicana ens durà “alegria contagiosa y optimismo para abordar las relaciones humanas” ha assegurat el director artístic de la companyia, Juan Armando Pérez. No cal dir que n’estem faltats ara mateix a casa nostra.
Juan Armando Pérez Sánchez, conegut com el “Jimagua” i antic baillarí solista durant setze anys de la companyia que ara dirigeix, ha explicat que acostumats als darrers anys a fer gires per Sud-amèrica, el Tropicana ha trobat dificultats i un burocratisme “desesperante” per a preparar la gira. “No estábamos acostumbrados, llevábamos muchos años sin ir a Europa”.
Després de la conga, hem preguntat a dues de les figurants que els semblava la nova constitució cubana on es deixa una porta oberta al matrimoni homosexual i sense embuts ens han dit que “estan a favor de la diversitat y de la felicitat”, benvingudes i benvinguts a la revifalla de la revista al Broadway català i a un teatre que durant dos-cents anys era escenari de la revista, gènere que sí és cultura i si no us ho creieu veniu a veure el Tropicana.

Posted in Uncategorized | Leave a comment

Denuncia , repressió i llibertat d’expressió amb paraules de Federico García Lorca

Lorca,que te quiero

Josuè Guasch i Pedro Victory han tancat avui a la Sala Muntaner les representacions barcelonines de “Lorca, que te quiero, Lorca“, una producció del Teatro Visceral on el dos actors mostren com la poesia pot canviar les persones tot i situar-les en un escenari de presó, violència i repressió.
L’espectacle arrenca i se situa durant tota la representació en una cel·la on a puntades i a cops un personatge amb tricorni empenta un jove presoner acusat d’haver participat en una manifestació contra l’article 155 on un Guàrdia Civil va perdre un ull a causa d’un cop de pedra.
El jove activista d’una organització anomenada “No nos callarán” diu no haver estat mai a la manifestació i rep puntades de peu i insults del carceller fins que un cop per setmana rep la visita d’un psicòleg que li llegeix poemes de Federico García Lorca com els ben coneguts “Romance de la luna“, “La casada infiel“, “Verde que te quiero verde“, “Predimiento de Antoñito el Camborio” o “A las cinco de la tarde
L’activista espera judici, no vol parlar amb el psicòleg i expressa com pot la seva impotència per una justícia “que en aquest país és una merda” o “surt més barat robar que…”, diu, tot fent una referència a casos recents com el dels violadors de “La Manada” o condemnes a artistes o rapers com dos membres de la companyia “Títeres desde abajo” o el mallorquí Valtony, veí d’un dels actors.
Amb l’ajut dels poemes de García Lorca el psicòleg es guanya la confiança del presoner que veu en la seva presó injustícia com la que va patir el poeta per “donar veu als que no la tenien o denunciar abusos”. “No entenc per què el varen matar”, diu, “feia pensar la gent”.
L’acció transcorre un escenari auster, negre, i va acompanyada del so d’una guitarra amb música instrumental flamenca. El psicòleg es converteix en carceller amb l’ajut d’una màscara i un tricorni.
Guasch i Victory s’han acomiadat des de l’escenari del públic barceloní per dur l’espectacle pròximament casa seva, a Mallorca, on desenvolupen la seva tasca artística.

Posted in Uncategorized | Leave a comment

No tot s’hi val a l’hora de fer bromes

Com et passes, ja t’hi val, ets el que no hi ha… són frases que potser hem dit alguna vegada en sentir una broma considerada per nosaltres de mal gust o fora de to, a mi m’ha passat i em passa, les he dites aquestes paraules i aquest fet sembla que pot ser una de les intencions que vol provocar “Mala broma”, un espectacle teatral a l’escenari de la Sala Muntaner a partir de demà, 28 de Març.

Text teatral de Jordi Casanovas amb direcció de Marc Angelet, “Mala broma” s’estarà fins al 6 de Maig al teatre de la capital catalana presentat avui pel seu autor com una comèdia negra que es fa preguntes sobre l’actualitat, en aquest cas sobre quines coses tolerem quan es fa humor, i si temes relatius al masclisme o racisme, per dir-ne uns dels més habituals, van més enllà del políticament correcte, poden ser objecte d’un acudit, d’una broma i si tot s’hi val a l’hora de fer humor.

Casanovas proposa un debat politicomoral que s’exemplifica a l’escenari de la mà d’Òscar Muñoz, Ernest Villegas i Anna Sahun, una comèdia negra amb personatges situats al límit, amb personatges de potència dramàtica i còmica, ha afegit Angelet,

A la sinopsi de l’obra es diu que dos amics es retroben després de vint anys. Quan eren joves presentaven plegats un programa radiofònic d’humor. A hores d’ara,  un d’ells ha triomfat com a humorista, s’ha endut la noia que ambdós volien lligar i l’altra és un periodista en precari, treballador d’un diari a punt de fer fora a mitja plantilla, pràctica molt actual ara mateix.

El joc escènic al límit que es proposa a “Mala broma” toca temes tabú discutits a partir del drama, a partir dels conflictes dels personatges, amb tres sensibilitats diferents que volen induir a sortir del teatre amb preguntes com “quina mena de bromes faig jo?” o “quina mena de persona sóc”.

Casanovas ha recordat que arran de les darreres eleccions nord-americanes sovint s’imitava Donald Trump i les bromes masclistes que feia, aparentment per parodiar-lo, tot preguntant-se “i nosaltres de què rèiem, de la paròdia o de la broma”. “Amb aquesta excusa ens permetíem fer acudits animals,  inevitablement se’ns escapava  el riure però quan hi pensem…”

bdr

El joc està servit a l’escenari amb un desafiament per veure quin dels dos homes és capaç de fer l’humor més arriscat, a veure amb quina cara sortim nosaltres.

Posted in actualitat, diaris, dones, política, premsa, press, teatre, teatro, Uncategorized | Leave a comment

#LesPeriodistesFemVaga

8M 2018

Imatgevaga

Posted in Uncategorized | Leave a comment