Cervell confinat o confitat

Què fer si el meu cervell o la meva creativitat és sota mínims, no ho sé, esperar potser a que es revifi ara que potser em puc concentrar més després d’un agitat confinament de més de dos mesos. Veig que al meu voltant es fa música, s’escriu o es cuina i jo què, jo res o poquet. Diuen que com menys fas la cosa tira a menys, me’n sortiré, ja estic farta de treure herbes de la meva plantació d’herbes remeieres i aviat em posaré a escriure.

Posted in Uncategorized | Leave a comment

Feminitat (Womanhood)

La cineasta kenyana Beryl Magoko ens ensenya en primera persona el periple d’una nena com ella que creixia en un poble rural de Kenya i a 10 anys li varen fer la Mutilació Genital Femenina (MGF) com un simple ritual tradicional de pas de la infantesa a la vida adulta.
Establerta Alemanya, Magoko produeix i dirigeix un documental molt emocional, sovint un pèl massa, sobre el que li varen fer, el patiment físic que va suposar i la cerca de la seva essència femenina tot anant cap a la cirurgia reconstructiva.
Document molt vàlid per veure com ho viuen les dones que hi surten reflectides i el desconeixement primari que en tenen sobre els òrgans reproductius i la sexualitat en general.
Magoko deixa caure la pregunta de què hi ha després de l’ablació i se solidaritza amb els centenars de dones i nenes que, com ella, l’han patida.
He vist Womanhood a la Biblioteca Ramon Fernàndez Jurado de Castelldefels el dia 30 de setembre gràcies a l’interès de la nostra regidoria de Cultura per dur-nos a cassa el Documental del Mes del festival Docs Barcelona.

Womanhood

Posted in actualitat, cine, dones, feminisme, política, Uncategorized | Leave a comment

Anem cap al país de Mai Més

PeterPan_Statue_LondresEn època d’incerteses de tota mena va molt bé somiar i potser si recuperéssim la història de Peter Pan i el país de Mai Més ho podríem aconseguir.
Per això em permeto recomanar-vos que feu una immersió teatral a la història d’aquest personatge de la mà del musical que aterra els caps de setmana entre el 13 d’abril i el 5 de maig al Teatre Apolo, en representacions barcelonines d’una gira mundial que l’ha dut per nou països llatinoamericans i l’emblemàtic West End de Londres ciutat on el seu autor, l’escocès James Matthew Barrie va treballar i escriure fins a la seva mort un 19 de juny de 1937.
El director del musical, Tomás Padilla, i la primera actriu Silvia Villaú (Peter Pan) guiats per la mà experta del benvolgut comunicador Joan Estrada ens l’han presentat avui al hall del teatre del Paral·lel.
Amb un recorregut de dinou anys, la peça de teatre musical s’ha representat 4.500 vegades amb 4 milions d’espectadors i a Barcelona es podrà veure en format més reduït i amb deu actors i sis tècnics.
S’ofereix al públic familiar i en especial als nens i nenes amb nombrosos efectes especials i arranjaments moderns com un làser verd al voltant de Campaneta i amb projeccions 6D un llibre les pàgines del qual es va obrint a l’escenari.
Peter Pan (Silvia Villaú) ha ressaltat les cançons fresques que sovint canten sense pensar s’ho els nens espectadors i les balades interpretades pels personatges de Peter i Wendy, el rock del Capità Garfi, el soul dels nens entremaliats o un número dels indis amb percussió i llum negra.
Villaú ha reclamat el missatge final del seu personatge tot dient que “amb el vertigen del dia a dia no s’ha d’oblidar la innocència i el nen interior que tenim dins nostre, tot traient el de tant en tant a l’exterior”.
“No us feu del tot grans i aneu a veure l’espectacle” recomana la protagonista assegurant que els infants tot i la tecnologia a la qual estan acostumats, “es deixen dur pel que veuen aquí i els papes i les mames gaudeixen” de l’espectacle.
El director del muntatge ha volgut recordar que la història no està basada en la pel·lícula de Disney, car ve del llibret original de Barry, qui va deixar els drets d’autoria al Great Ormond Hospital de Londres.
Amic d’Arthur Conan Doyle i Robert Louis Stevenson, Sir James Matthew Barrie va ser periodista, novel·lista i dramaturg. Va veure representada per primera vegada Peter Pan el 1904, personatge que té una estàtua dedicada als jardins de Kensington, al Hyde Park londinenc.
A més de l’abstracció i la màgia que ens pot donar voler buscar el país de Mai Més, Peter Pan ha tingut tant èxit que ha esdevingut un mite modern, fins al punt de donar un nom a una patologia psicològica consistent a negar-se a assumir les responsabilitats pròpies de l’edat: la síndrome de Peter Pan, ara potser caldria rumiar si això és bo o dolent.

Posted in Uncategorized | Leave a comment

Fusells o pintades

20190404_205313
Fusells o pintades és la pregunta que es fa Jordi Oriola i deixa a l’aire durant tot el documental d’aquest nom rodat clandestinament als territoris ocupats del Marroc, al Sàhara Occidental.
Oriola ha fet una pel·lícula documental amb entrevistes a lluitadors i lluitadores pel dret a decidir de l’antiga colònia espanyola on alguns protagonistes no s’estan d’assenyalar la responsabilitat que tenia i té el Regne d’Espanya en la situació de les persones sahrauís que fa 44 anys viuen refugiades a camps d’Algèria o als territoris ocupats pel Marroc.
Ha explicat el seu periple per a filmar el testimoni de “Fusells o pintades”. Va viatjar clandestinament des de Marràqueix a Agadir i després a l’Aaiun. “Vaig sortejar set controls policials…fins arribar amb un taxi i romandre tres setmanes amagat a una casa des d’on rebia i filmava la gent que volia parlar de la situació que pateixen els i les sahrauís”.
Manine Hachimi, Ahmed Ettanji i molts altres de @equipmedia il·lustren el debat que sembla està vigent entre el jovent sahrauí ara mateix en el sentit de tornar a les armes en comptes de continuar amb la via pacífica
Es recorden dates importants com 1973, any que es fundà el Front Polisario; 1976 any de l’abandonament per part d’Espanya de la colònia i entrega al Marroc i Mauritània o el 1991 quan es signa a l’ONU l’alto el foc amb el compromís de fer un referèndum.
Imatges del mur que separa els territoris ocupats dels alliberats, un “mur de la vergonya” de 2.700 km i 7 milions de mines antipersones amb 20 víctimes a l’any. Imatges de joves desesperats que ja no creuen en la resistència pacífica.
Mostra d’aquesta resistència pacífica és l’activista Mina Baali de l’Associació Sahrauí de Víctimes de violacions greus de Drets Humans (ASVDH), present a la sala, que ha dit que les imatges del documental “són una expressió més de les moltes situacions diàries sota l’ocupació marroquí”.
Baali ha dit que la seva lluita passa per “la resistència pacífica sense renunciar als nostres drets nacionals” i ha afegit que “el nostre major cop el vàrem rebre quan la Unió Europea, lluny de defensar els nostres drets, els va violar amb un acord comercial amb Marroc”.
La projecció del documental i la presència de Baali i Oriola a la Biblioteca de Castelldefels ha estat possible gràcies a l’activisme de Castelldefels Sahara.
Per a més informació podeu veure l’entrevista que vaig fer a Warda Abdelfatah de la Unió Nacional de Dones Saharauis a Tunis amb motiu de la reunió del Fòrum Social Mundial, publicada per La Independent “http://www.laindependent.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=3712%3Awarda-abdelfatah-de-la-unio-nacional-de-dones-saharauis&catid=151%3Adrets-dels-pobles&Itemid=207&lang=ca”

20190404_195516

A la foto Mina Baali (ASVDH)

Posted in actualitat, cine, comentaris, dones, economia, exili, feminisme, guerra, Marroc, política, press | Leave a comment

On the Basis of Sex Cuestión de Género (2018)

Hi vaig o no hi vaig…serà una reivindicació més de la igualtat d gènere…No sabia… no me n’ ‘havia informat sobre quin tipus de pel.lícula era.
En llegir el curriculum de la directora Mimi Leder i un avançament del guió de Daniel Stiepleman vaig decidir que pagava a pena anar-hi. Era una històrial real, no una ficció

Novament haig de donar les gràcies al Metropol, el nostre cinema local, per programar cine que defuig dels sovint bodrios ofertats al cinema comercial tot i sovint haver de posar en marxa les màquines amb poca gent a la sala.

Long Live Metropol de Castelldefels i visca el cinema, el cine és cultura

Basada en una història real de la advocada feminista i defensora dels drets civils, a hores d’ara la segona dona associada al Tribunal Suprem dels Estats Units, Ruth Bader Ginsburg (Brooklyn, 15 de març de 1933) repassa la seva vida i miracles de la seva lluita al costat d’una familia que no era la típica familia americana ni de bon troç europea.

Ruth Bader Ginsburg ja tenia una mare que l’ajudava a entendre les coses coneixements i actitut que li traspassa a la seva filla qui es converteix en una adolescent rebel i solidària.

La Bader Ginsburg (ara amb 84 anys) no va tenir fàcil la seva carrera d’advocada feminista i defensora dels drets humans i això es veu ben clar al film quan la càmara recrea els seus principis a la facultat de dret de Harvard on el 1956 només hi havia 9 dones, amb ella inclosa, dins d’una munió d’homes.

La Ruth és casada amb un advocat fiscalista, Martin (Armie Hammer), de prestigi, guapo, alt, molt ben plantat i molt solidari que l’estima per sobre de tot i l’ajuda incondicionalment. Quina santa enveja pensaran les espectadores… la Ruth (interpretada Felicity Jones) passa per tot per aconseguir el seu objectiu, periple que “On the Basis of Sex” relata en totes les seves etapes.

Picada d’ullet de la directora a destacades activistes pels drets i llibertats civils com la jutge Dorothy Kenyon, amb una aparició breu a la pel.lícula, o la escritora emblemàtica Gloria Steinem a qui li coneixem destacades sentènciues enlluernadores pel moviment feminista mundial com “mai resolvrem la feminització del poder si no resolem la masculinitat de la riquesa”.

El relat que es fa de la història mostra l’angle familiar de la protagonista, casada i amb fills i la hipocresia del que s’esperava en aquells anys d’ella, i encara ara, d’una dona que intenta sobreviure professionalment en un món d’homes intentant compaginar amor, professió, familia i drets civils.

A remarcar que la traducció castellana del títol “On the Basis of Sex” hagi estat traduït per “Una cuestión de Género”, fet que ja es deixa entreveure a la història quan una secretària de la Ruth li assenyala que al seu treball d’al.legacions pel tribunal surt massa vegades sex i podria interpretar-se malament. La mateixa secretària s’ofereix a tornar a picar tot el text, unes quantes pàgines, a l’Underwood, un exemplar de la qual encara conservo a casa (la que feia servir el meu marit) la meva era una Pluma Olivetti (també la conservo) per a que la meva neta April aprengui a escriure.

Posted in Uncategorized | Leave a comment

Going to Madrid to fight for our rights

Saturday I will be inside one of the four-hundred buses going to Madrid to show everybody that wants to listen what Catalan people is asking for. I will be involved in a march that will go along Paseo de la Castellana till Cibeles with the slogan: “Determination is not a crime. Deciding is Democracy”.  A message referring the trial opened at Spanish Supreme Court against nine Catalan Government independentist leaders jailed for having promoted a referendum for Catalonia independence, on 1st October 2018.

This march is a follow up of the catalan one that last 16th October gathered more than 200.000 people at Barcelona’s Gran Via de le Corts Catalanes.

This non violent protest march in Madrid I’m involved in is called by catalan Ngos Omnium and Anc and many others, including some catalan political parties and is backed as well for some forty madrilenian groups supporting right to decide and freedom of speech.

 

 

 

Posted in Uncategorized | Leave a comment

Visita al vaixell d’Open Arms amb els col.legues canadencs. El govern espanyol ha denegat al vaixell d’Open Arms el permís per tornar a fer rescats al Mediterrani central. Coincidim amb un petit concert solidari de La Pegatina

This gallery contains 4 photos.

 

Gallery | Leave a comment