El cabaret cubà revifarà aquest estiu el glamur de la revista al Paral·lel

TROPICANA banner

Amb una conga com a tastet, els artistes de l’emblemàtic cabaret cubà Tropicana han obert avui el que vol ser una revifalla de la revista de qualitat al Paral.lel. En plena canícula de juliol anuncien un mes i mig de espectacle entre el 2 o 3 d’Agost i el 15 de Setembre al Teatre Apolo.
Si mai heu anat a La Habana a veure el Tropicana ara teniu l’oportunitat de reveure’l amb versió teatre o descobrir la vitalitat i glamur dels artistes cubans.
El Paral·lel recordat fa una pila d’anys com el Broadway català s’omplirà de color i alegria amb les nits del Teatre Apolo i una espectacular posada en escena amb mig centenar d’artistes vinguts expressament per a interpretar l’essència de Cuba a través de la història de la seva música.
Proper a fer els vuitanta anys d’història, un dels cabarets més famosos del món ens promet presentar una barreja d’elegància, glamur i criollisme, que són els que defineixen el seu estil.
Un popurri de sons tradicionals a la gran apertura, la Mulata del Cha Cha Cha,  La Múcura i Batanga tancant el primer quadre, seguit de La Chancletera i també matisant l’espanyola Andalusia amb un arranjament musical i els primers acords del Negro Esclavo, nostàlgic amb la pàtria espanyola perduda.
El Cuadro de los Boleros on les Lámparas Mujeres il·luminen la intimitat o el conegut Guantanamera cantat per solistes vocalistes i cor convidant a la participació del públic que es veurà sens dubte impulsat a interactuar amb el Carnaval.
La gira del Tropicana ens durà “alegria contagiosa y optimismo para abordar las relaciones humanas” ha assegurat el director artístic de la companyia, Juan Armando Pérez. No cal dir que n’estem faltats ara mateix a casa nostra.
Juan Armando Pérez Sánchez, conegut com el “Jimagua” i antic baillarí solista durant setze anys de la companyia que ara dirigeix, ha explicat que acostumats als darrers anys a fer gires per Sud-amèrica, el Tropicana ha trobat dificultats i un burocratisme “desesperante” per a preparar la gira. “No estábamos acostumbrados, llevábamos muchos años sin ir a Europa”.
Després de la conga, hem preguntat a dues de les figurants que els semblava la nova constitució cubana on es deixa una porta oberta al matrimoni homosexual i sense embuts ens han dit que “estan a favor de la diversitat y de la felicitat”, benvingudes i benvinguts a la revifalla de la revista al Broadway català i a un teatre que durant dos-cents anys era escenari de la revista, gènere que sí és cultura i si no us ho creieu veniu a veure el Tropicana.

Advertisements
Posted in Uncategorized | Leave a comment

Denuncia , repressió i llibertat d’expressió amb paraules de Federico García Lorca

Lorca,que te quiero

Josuè Guasch i Pedro Victory han tancat avui a la Sala Muntaner les representacions barcelonines de “Lorca, que te quiero, Lorca“, una producció del Teatro Visceral on el dos actors mostren com la poesia pot canviar les persones tot i situar-les en un escenari de presó, violència i repressió.
L’espectacle arrenca i se situa durant tota la representació en una cel·la on a puntades i a cops un personatge amb tricorni empenta un jove presoner acusat d’haver participat en una manifestació contra l’article 155 on un Guàrdia Civil va perdre un ull a causa d’un cop de pedra.
El jove activista d’una organització anomenada “No nos callarán” diu no haver estat mai a la manifestació i rep puntades de peu i insults del carceller fins que un cop per setmana rep la visita d’un psicòleg que li llegeix poemes de Federico García Lorca com els ben coneguts “Romance de la luna“, “La casada infiel“, “Verde que te quiero verde“, “Predimiento de Antoñito el Camborio” o “A las cinco de la tarde
L’activista espera judici, no vol parlar amb el psicòleg i expressa com pot la seva impotència per una justícia “que en aquest país és una merda” o “surt més barat robar que…”, diu, tot fent una referència a casos recents com el dels violadors de “La Manada” o condemnes a artistes o rapers com dos membres de la companyia “Títeres desde abajo” o el mallorquí Valtony, veí d’un dels actors.
Amb l’ajut dels poemes de García Lorca el psicòleg es guanya la confiança del presoner que veu en la seva presó injustícia com la que va patir el poeta per “donar veu als que no la tenien o denunciar abusos”. “No entenc per què el varen matar”, diu, “feia pensar la gent”.
L’acció transcorre un escenari auster, negre, i va acompanyada del so d’una guitarra amb música instrumental flamenca. El psicòleg es converteix en carceller amb l’ajut d’una màscara i un tricorni.
Guasch i Victory s’han acomiadat des de l’escenari del públic barceloní per dur l’espectacle pròximament casa seva, a Mallorca, on desenvolupen la seva tasca artística.

Posted in Uncategorized | Leave a comment

No tot s’hi val a l’hora de fer bromes

Com et passes, ja t’hi val, ets el que no hi ha… són frases que potser hem dit alguna vegada en sentir una broma considerada per nosaltres de mal gust o fora de to, a mi m’ha passat i em passa, les he dites aquestes paraules i aquest fet sembla que pot ser una de les intencions que vol provocar “Mala broma”, un espectacle teatral a l’escenari de la Sala Muntaner a partir de demà, 28 de Març.

Text teatral de Jordi Casanovas amb direcció de Marc Angelet, “Mala broma” s’estarà fins al 6 de Maig al teatre de la capital catalana presentat avui pel seu autor com una comèdia negra que es fa preguntes sobre l’actualitat, en aquest cas sobre quines coses tolerem quan es fa humor, i si temes relatius al masclisme o racisme, per dir-ne uns dels més habituals, van més enllà del políticament correcte, poden ser objecte d’un acudit, d’una broma i si tot s’hi val a l’hora de fer humor.

Casanovas proposa un debat politicomoral que s’exemplifica a l’escenari de la mà d’Òscar Muñoz, Ernest Villegas i Anna Sahun, una comèdia negra amb personatges situats al límit, amb personatges de potència dramàtica i còmica, ha afegit Angelet,

A la sinopsi de l’obra es diu que dos amics es retroben després de vint anys. Quan eren joves presentaven plegats un programa radiofònic d’humor. A hores d’ara,  un d’ells ha triomfat com a humorista, s’ha endut la noia que ambdós volien lligar i l’altra és un periodista en precari, treballador d’un diari a punt de fer fora a mitja plantilla, pràctica molt actual ara mateix.

El joc escènic al límit que es proposa a “Mala broma” toca temes tabú discutits a partir del drama, a partir dels conflictes dels personatges, amb tres sensibilitats diferents que volen induir a sortir del teatre amb preguntes com “quina mena de bromes faig jo?” o “quina mena de persona sóc”.

Casanovas ha recordat que arran de les darreres eleccions nord-americanes sovint s’imitava Donald Trump i les bromes masclistes que feia, aparentment per parodiar-lo, tot preguntant-se “i nosaltres de què rèiem, de la paròdia o de la broma”. “Amb aquesta excusa ens permetíem fer acudits animals,  inevitablement se’ns escapava  el riure però quan hi pensem…”

bdr

El joc està servit a l’escenari amb un desafiament per veure quin dels dos homes és capaç de fer l’humor més arriscat, a veure amb quina cara sortim nosaltres.

Posted in actualitat, diaris, dones, política, premsa, press, teatre, teatro, Uncategorized | Leave a comment

#LesPeriodistesFemVaga

8M 2018

Imatgevaga

Posted in Uncategorized | Leave a comment

Les coses tal com ragen

L’actriu Àngels Bassas es posa a la pell de la Molly Bloom, protagonista de les últimes cinquanta pàgines de l’Ulysses de James Joyce, per dir les coses tal com ragen i explicar en veu alta els pensaments d’una dona que amb 17 anys de matrimoni, ha hagut de fer renúncies, està frustrada però sempre busca una escletxa per sortir-se’n.
Artur Trias ha adaptat, traduït al català i dirigeix un espectacle titulat “La nit de la Molly Bloom” on Bassas (Molly Bloom) repassa records remots i presents durant una nit d’insomni.
Basat en una versió teatral de J. Sanchis Sinisterra, Trias posa per primera vegada en escena a partir de dimecres vinent, en català, la darrera part de la novel·la de James Joyce, novel.la cabdal del segle vint (1922) emmarcada dins una innovadora tècnica del “corrent de consciència”, consistent en verbalitzar els pensaments, amb l’ús experimental dels jocs de paraules, les paròdies, al·lusions, les caracteritzacions matisades i el sentit de l’humor.
El muntatge es podrà veure a la Sala Muntaner entre el 28 de febrer i el 25 de Març, un monòleg d’una hora i set minuts on la protagonista s’està al llit, al costat del seu marit, Leopold, que dorm profundament, a causa de la borratxera que l’ha deixat capgirat al llit.
La Molly és una dona vitalista, de cultura limitada, cantant lírica de segona que s’expressa de manera primària i directa en aquest soliloqui on hi ha molts moments d’humor, ha explicat el director de l’espectacle.
En opinió de Trias, les dones s’hi poden veure reflectides en tot el que es diu i potser també els homes encuriosits per saber què pensen les dones.
Escrit sense puntuació, per seguir l’Ulisses de Joyce, el guió té interrupcions forçades i salts i s’han reduït a 24 les 50 pàgines del darrer capítol del llibre, dedicat a la Molly Bloom.
“La nit de la Molly Bloom” ha tingut unes representacions prèvies a Girona i a Tarragona i Bassas ha admès que no esperava tanta connexió amb la part femenina de l’audiència, que reia molt amb les reflexions de la senyora Bloom.
Fantasia i realisme amb els pensaments d’una Penèlope que no espera, que s’aixeca del llit a fer pipí a un orinal, en un muntatge ambientat als anys cinquanta.
En escena una habitació, una tauleta de nit, una catifa i molts objectes, des del retrat de la filla fins a un rellotge que no funciona, i el marit, el senyor Bloom, al costat de la Molly, recreat per l’actor Jep Barceló que té petites interaccions amb la protagonista, l’ajuda en la seva interpretació, es mou, respira, hi és i no hi és, car dorm profundament.
IMG_151963936853F

Bassas canta 3 cançons, des d’una de llarga irlandesa fins a trossets de Don Giovanni i de temes populars de laIrlanda de Joyce.
Bassas ha remarcat l’actualitat del que pensa la Molly i ha volgut deixar clar que no és una dona amargada, que busca sempre una escletxa malgrat la seva frustració i haver fet una sèrie de renúncies i ho ha equiparat als moments de crisi o a la “popular” crisi dels quaranta on se cerquen noves expectatives per tirar endavant.

Posted in actualitat, dones, feminisme, música, teatre, teatro, Uncategorized | Leave a comment

La boca seca i els ulls humits

elmetge_esp

Anit molta gent va sortir del Teatre Plaza de Castelldefels amb la boca seca i els ulls humits o només amb la boca seca de tant empassar-nos una realitat que veiem cada dia sense poder o no saber fer res, la de les persones refugiades que cada dia arrisquen la vida a la Mediterrània en un intent desesperat d’arribar a una fortalesa que es diu Europa.
L’actor gironí Xicu Massó ens va oferir un relat en primera persona de la vida i periple solidari de Pietro Bartolo, trenta anys metge de Lampedusa.
I ho va fer mentre llegim avui a alguns diaris que després de dos anys treballant al Mediterrani, l’ONG badalonina Proactiva Open Arms ha viscut aquesta setmana el seu pitjor drama durant el rescat en un sol dia de dues embarcacions a les costes de Líbia amb 554 persones a bord, entre les quals 50 dones embarassades i 30 nadons.
Massó es va posar a la pell del metge Bartolo que ens va explicar sense estalviar detalls el que viu cada dia a la seva illa natal en un text teatral inspirat en la seva autobiografia “Llàgrimes de sal” on relata una vida dedicada a l’atenció de les persones que buscant una vida millor naveguen des de les costes africanes fins a Lampedusa.
Basat en una història real, el monòleg compta amb la direcció teatral de Miquel Gorriz i ha passat ja per una colla de teatres mentre el degoteig de vides perdudes a la Mediterrània no cessa.
En un moment de l’obra, en Bartolo (Massó) sentencia que la crisi dels refugiats té molts punts en comú amb l’holocaust, amb la diferència, segons l’actor, que quan van alliberar els jueus dels camps d’extermini i es va veure la dimensió de la tragèdia, alguns van poder dir que no sabien el que estava passant i ara tots sabem el que està passant des de fa temps i el que està fent Europa i Espanya fent ulls clucs a la tragèdia.

Posted in Uncategorized | Leave a comment

Cobi Curro Naranjito, un viatge musical gamberro amb The Feliuettes

sdr

Voleu recordar els anuncis, tonades, i mascotes d’esdeveniments com els Jocs Olímpics de Barcelona, l’Expo de Sevilla o la Copa del Món de Futbol… Doncs apa, feu un viatge musical gamberro amb The Feliuettes a travès dels anys 82 i els 92, en forma d’espectacle titulat Cobi Curro Naranjito en cartell entre el 20 de Desembre i el 21 de Gener a La Muntaner.
Amb direcció i dramatúrgia de Martí Torras i música en directe de Gerard Sesé i Ferran Vilajosana, Laia Alsina, Maria Cirici i Laura Pau pugen a l’escenari de la sala del carrer Muntaner tot utilitzant aquestes mascotes per a oferir un muntatge que vol reviure aquest passat d’esdeveniments destacats, en forma de cabaret, cançons creades a partir de lemes d’anuncis televisius, de sèries o de dibuixos animats lligats amb l’humor gamberro i musical d’aquest trio femení de cantatrius i amb alguna aparició que picarà l’ullet a l’actualitat com el més que famós vaixell d’aquests dies de mal recordar, el Piolín.
L’espectacle, que s’ha presentat avui, segons els seus creadors, no té una dramatúrgia convencional i sí referents de l’estil de Monty Pyton, Little Brittany,The Young Ones o la trilogia Back to the Future.
Combinació de gags i històries té també, sempre segons autors i protagonistes, moltes referències al llibre “Yo fui a EGB” de Javier Ikaz i Jorge Diaz i és com si es passessin les seves pàgines.
El motor que arrenca l’espectacle però, es situa al bar que li dóna nom, Cobi Curro Naranjito , antiga casa Mary, un bar de carretera en un punt indeterminat de la Carretera Nacional II, entre Maçanet de la Selva i els Monegros on les tres filles i “mitja” de la Mary i el Franciso regenten l’antiga fonda i ho han disposat tot per rebre les mascotes més cèlebres del passat, organitzant-ne una Trobada Internacional de Mascotes Oblidades, mentre intenten esbrinar qui i on és el seu pare, un home que va desaparèixer tot desatenent la seva família i va ser substituït per la televisió, la “caixa tonta” que les va “educar”, electrodomèstic omnipresent a l’escenari tot fent el paper de coverol (conxa d’apuntador).
Hi trobareu un mix musical de cançons com “Barcelona” de Montserrat Caballé i Freddy Mercury, “Bandido” de Miguel Bosé, temes d’Alaska o música de dibuixos animats de l’Abeja Maya o els Fruitis, entre d’altres, i també un pot de Cola-Cao o de Nesquik com a peces d’attrezzo.
Espectacle de 10 cançons i uns 90 minuts de duració, ha estat presentat en conferència de premsa pel director artístic de La Muntaner, Josep M. Coll, acabat d’arribar de Cuba on ha treballat durant dos mesos en un espectacle sobre el formidable monòleg còmic de Shirley Valentine.

Posted in Uncategorized | Leave a comment